No fa gaires setmanes que a VilaWeb explicàvem la història de l’herboristeria Llobet, al barri de Gràcia, que fa 168 anys que és oberta ininterrompudament, d’ençà del 1855. Dèiem que era la més antiga de Barcelona. I ho era, perquè l’únic establiment d’aquesta tipologia que el superava en antiguitat, en aquesta ciutat i a Catalunya, que datava del 1818, havia tancat el setembre del 2021. L’Herboristeria del Rei va ser un dels comerços colpejats per la pandèmia de la covid-19.
El local del carrer del Vidre, a prop de Ferran i la plaça Reial, abans amb butlletes, ara mostra prestatges asèptics de carcasses per a mòbils, com altres botigues gòtiques turístiques. Però aquesta vegada la història tornarà a escriure’s amb la mateixa lletra de fa dos segles. Perquè una nova llogatera, Pavlina Doroixenko, reobre avui, 21 de juliol, l’Herboristeria del Rei amb la clara intenció de destacar-ne l’autenticitat, un herbolari llegat.
Sobre Pavlina Doroixenko
La dona, de 39 anys, en fa vuit que viu a Barcelona. L’atzar els va connectar a internet i, un any després, es van conèixer personalment. Ambdós ucraïnesos, ara parella i residents aquí. Van provar primer de retornar al seu país i establir-s’hi, però l’inici de la guerra, el 2014, els va fer triar Barcelona per a viure-hi. Ella és decoradora, una dedicació que a Ucraïna alternava amb la representació de la casa de cafès Bou. “Encara porto clients ucraïnesos”, precisa Pavlina Doroixenko.
Ens ho explica mentre segella, amb cera calenta, paquets de te biològic en bosses de paper reciclat que ara vendrà a la botiga. El propietari, atret per la nostàlgia, va reobrir el llegat comerç la tardor passada amb la intenció de «ajudar a fer un viatge al passat».
Doroixenko va conèixer el propietari del local, Miquel Casademunt, per atzar. L’àvia paterna de Casademunt, Consuelo Royo, el va adquirir als anys cinquanta. La mare de Casademunt, Maria Teresa, que es va morir fa dos anys, li havia expressat el seu desig de tornar a veure obert l’herbolari. Ara a aquell desig s’hi afegeixen els de Casademunt i Doroixenko, que ja ho fan possible.
“Jo sóc un apassionat de Barcelona i en el moment que vaig veure la sensibilitat de la Pavlina per la botiga i les seves ganes d’agafar-la i fer-la preciosa, no vaig dubtar a llogar-l’hi”, diu Casademunt. “L’he estat ajudant molt amb les obres, i durant aquests mesos de preparació de la reobertura hem pactat un 10% del preu del lloguer perquè li sigui més fàcil d’engegar. I, a més, tot allò que ingressi al principi ho reinvertirem en millores de la botiga”, explica el propietari.
Llegat barceloní i reclam turístic
Pavlina Doroixenko és ben conscient que la ubicació de la botiga, a tocar de la plaça Reial, és un lloc de molt trànsit turístic. Entre història i negoci, el propietari reconeix tenir un fragment de la ciutat, amb la responsabilitat d’atraure als visitants amb articles interessants. D’entrada, una vitrina de la botiga la destina a ser un petit racó museístic. “Vull explicar la història de la botiga i de Francesc Soler i Rovirosa, que és qui en va fer tots els mobles”, diu.
D’ençà que va signar l’acord com a llogatera –un contracte per a deu anys–, Doroixenko ha passat moltes hores a la biblioteca cercant el passat d’aquest comerç i informació sobre el decorador que va dissenyar-ne el mobiliari. “Francesc Soler va moblar tots els teatres de Catalunya, també alguns de París i d’Amèrica, i va ser el primer que va començar a fer servir llums per a crear ombres als teatres. Vull fer conèixer la seva història.”
Tota la botiga és com un museu. Pots i ampolles de vidre tornen a contenir herbes i flors de camamilla, til·la… “Al meu país tenim molta tradició de beure infusions d’herbes. De moment, tindré les més típiques i també barreges, alguns preparats, cafè i tes. Però també vull veure què demana la gent que hi entra.”
Decoració innovadora
Com a decoradora i molt sensibilitzada pel valor de cada detall, com ara les pintures sobre els calaixos, parets i prestatges, ha preparat petites peces de ceràmica que copien motius de la decoració original de la botiga. “Així, cada persona que vingui d’un altre país podrà emportar-se un tros de la història d’aquesta ciutat”, comenta. I ens fa ensumar una de les figures que ha dissenyat i que reprodueix un rostre esculpit en ferro a la barana del dalt del local. “Cadascú les pot perfumar per guardar en un armari amb roba, per exemple”, suggereix.
Una herboristeria ecològica
Sabons fets amb herbes, mel del Perelló, espelmes i les herbes remeieres i tes servits en sobres fets amb paper reciclat i empaquetat a mà ja són a punt per a la inauguració. També les bosses de paper on es lliuraran les compres i que, tal com puntualitza Doroixenko, “són bosses fetes amb fulles caigudes dels arbres, no de la fusta, que així és encara molt més ecològic, d’una empresa que vaig descobrir que ho feia a Polònia”. Res de plàstic i tot artesanal i de qualitat, aquesta és la intenció que l’emprenedora ucraïnesa posa en tot. Yessica Azcona, una jove del Paraguai, atendrà darrere el taulell juntament amb una altra noia i Doroixenko mateixa. Hi seran de 10.00 a 20.00, cada dia tret de diumenge i dilluns, que de moment seran els dies de descans, diu la nova mestressa.
D’idees no li’n falten. La decoració d’aparadors li encanta, s’hi dedica fa anys i quan va arribar a Barcelona ja es va inscriure a l’escola Ártidi d’aparadorisme, i confessa: “Sempre havia volgut tenir el meu propi aparador.” Sense cap mena de dubte, ara gaudeix molt d’aquest moment, tant, que fins i tot diu que qualsevol que vulgui reobrir un antic comerç, com ha fet ella, pot comptar amb la seva col·laboració.
Èxit al Gòtic
El gust i les bones intencions de Doroixenko han estat molt benvinguts al barri. “Que reobri l’Herboristeria del Rei és un èxit absolut per al barri del Gòtic i per a Barcelona”, expressa Patrícia Farré, gerent de l’Associació d’Amics i Comerciants de la plaça Reial. “L’herbolari sempre ha format part de l’ecosistema de la plaça i és una molt bona notícia que la propietat hagi fet una aposta per salvaguardar-lo. Ja fa massa temps que patim una invasió d’altres tipus de negoci que van ocupant establiments emblemàtics, aquí a la vora i a tota la ciutat”, lamenta Farré.
Història de l’herboristeria
L’empresari Josep Vilà va fundar l’herboristeria del Rei l’any 1818. Trenta-nou anys després, s’hi va fer la restauració que va comandar el pintor i escenògraf Francesc Soler, de qui Doroixenko vol mostrar la trajectòria professional. Fa 26 anys, la botiga va experimentar una remodelació parcial amb el suport de la Generalitat, que la reconeix com a bé cultural d’interès local.
Durant una vintena d’anys, havia portat l’icònic negoci Trinitat Sabatés Orobitg, reconeguda mestra herbolària artesana per la Generalitat de Catalunya. Però l’aturada de l’activitat durant la pandèmia va fer els comptes inviables i el setembre del 2021 va tancar.
Viatge al passat a l’Herboristeria del Rei
Ara els porticons es tornen a obrir per viure un viatge visual al passat, sobre un terra hidràulic, i envoltats pel mobiliari de color verd i petites pintures per tota la botiga. Al centre hi ha una font de marbre que «antigament, sangoneres hi nadaven, útils per depurar la sang», segons Doroixenko. Ara ja no n’hi haurà, però la nova llogatera ja dissenya reproduccions en miniatura d’aquesta font, que té la seva història. Va ser feta amb marbre de Carrara pels germans italians Baratta Rossi, i culmina amb un bust del botànic suec Carlos Linneo. La botiga és part del Patrimoni de Barcelona, destacada per la seva font i inclosa en el catàleg dels elements emblemàtics de la ciutat.
L’Herboristeria del Rei té dedicat tot un capítol al llibre Vida i miracles de la plaça Reial, coeditat l’any 2019 per l’Ajuntament de Barcelona, l’Associació d’Amics i Comerciants de la plaça Reial i la Fundació SETBA. A partir d’avui, a les deu del matí, tothom que vulgui la podrà visitar.
